¿De Vacances a Andorra?

Posted on by HOTELROCMELER
AINA és una família, és com una segona casa on t’agrada tornar quan fa molt temps que no hi ets”, relata Glen McHardy, monitor des de fa vuit anys. La casa de colònies s’ha convertit en tot un símbol per al país després de quaranta-dos anys d’història, pels centenars de nens que han passat per les seves habitacions. “L’home fa la casa i la casa fa l’home, si no haguéssim tingut el lloc aquest projecte no hauria aguantant tant temps”, assegura mossèn Ramon. Un projecte que va néixer de les inquietuds pedagògiques d’un jove mossèn arribat a Canillo que volia “fer país” a través de les experiències vitals dels nens i nenes del Principat. El que va començar amb una guspira d’un incendi al Pas de la Casa ha significat “una escola de vida” per a molts nens i nenes del país, que han passat els estiu a la casa de colònies i a la borda, i també als campaments. Un projecte que s’ha convertit en intergeneracional. “El cicle vital és ser nen, passar per monitor i portar els teus fills a AINA perquè se segueixi el camí”, explica Arnau Costa, que va “començar a formar part d’aquesta família” a les colònies per primera vegada l’any 1985. “Portar els nens a AINA és voler que els teus fills visquin i aprenguin els valors que a tu t’han fet ser com ets”, relata Pau Rosillo, exmonitor i pare de dos nens. Uns valors que es fonamenten en la convivència, l’estima pel país i el seu entorn natural i créixer entre iguals. “Jo volia crear un lloc on els nens del país poguessin aprendre a conviure amb la natura i entendre que aquesta forma part del seu patrimoni, a més d’ensenyar a través de l’acció i l’experiència”, relata mossèn Ramon. “Els valors d’AINA són una cosa fluïda i molt poc tangible, per a cadascú representa quelcom diferent. Sí que és veritat que l’essència del que intentem transmetre als nens és la mateixa”, assegura McHardy. “Jo tenia clar als campaments que volia ser monitora per poder ense­nyar a les generacions futures el sentiment de llibertat i de creixement personal que vaig aprendre jo des dels sis anys a AINA”, relata Maria Vidal, monitora de colònies des de fa quatre anys. “Tot i que els nens que vaig tenir com a monitor ja no formen part de l’equip de monitors, crec que l’essència d’AINA perviu i per això no he dubtat mai que el meu fill ha d’anar-hi i aprendre el que significa compartir i conviure amb altres persones amb les quals inicialment no tens res a veure”, sentencia Arnau Costa. Els fonaments d’AINA, l’amor pel país i el seu patrimoni, la convivència, la creativitat, els valors humans i cristians i la integració, han seguit fornada rere fornada de nens i nenes i monitors, pel treball d’un grup de persones, Esther Planas, Jordi Lusilla i mossèn Ramon, que han esdevingut els fonaments d’aquesta “escola de vida” estiuenca al Principat. “AINA és una família per a mi, en l’àmbit personal i quant a institució és una obra social i lúdica. Podríem dir que és el meu projecte vital i em sento molt orgullós d’haver creat aquesta escola, que complementa allò après durant el curs, on educar a través de l’acció és la seva part fonamental”, assegura mossèn Ramon.

Un projecte que s’ha convertit en intergeneracional. “El cicle vital és ser nen, passar per monitor i portar els teus fills a AINA perquè se segueixi el camí”, explica Arnau Costa, que va “començar a formar part d’aquesta família” a les colònies per primera vegada l’any 1985. “Portar els nens a AINA és voler que els teus fills visquin i aprenguin els valors que a tu t’han fet ser com ets”, relata Pau Rosillo, exmonitor i pare de dos nens. Uns valors que es fonamenten en la convivència, l’estima pel país i el seu entorn natural i créixer entre iguals. “Jo volia crear un lloc on els nens del país poguessin aprendre a conviure amb la natura i entendre que aquesta forma part del seu patrimoni, a més d’ensenyar a través de l’acció i l’experiència”, relata mossèn Ramon. “Els valors d’AINA són una cosa fluïda i molt poc tangible, per a cadascú representa quelcom diferent. Sí que és veritat que l’essència del que intentem transmetre als nens és la mateixa”, assegura McHardy. “Jo tenia clar als campaments que volia ser monitora per poder ense­nyar a les generacions futures el sentiment de llibertat i de creixement personal que vaig aprendre jo des dels sis anys a AINA”, relata Maria Vidal, monitora de colònies des de fa quatre anys. “Tot i que els nens que vaig tenir com a monitor ja no formen part de l’equip de monitors, crec que l’essència d’AINA perviu i per això no he dubtat mai que el meu fill ha d’anar-hi i aprendre el que significa compartir i conviure amb altres persones amb les quals inicialment no tens res a veure”, sentencia Arnau Costa.

Els fonaments d’AINA, l’amor pel país i el seu patrimoni, la convivència, la creativitat, els valors humans i cristians i la integració, han seguit fornada rere fornada de nens i nenes i monitors, pel treball d’un grup de persones, Esther Planas, Jordi Lusilla i mossèn Ramon, que han esdevingut els fonaments d’aquesta “escola de vida” estiuenca al Principat. “AINA és una família per a mi, en l’àmbit personal i quant a institució és una obra social i lúdica. Podríem dir que és el meu projecte vital i em sento molt orgullós d’haver creat aquesta escola, que complementa allò après durant el curs, on educar a través de l’acció és la seva part fonamental”, assegura mossèn Ramon.

¿De Vacances a Andorra? És possible que a Canillo passis per Aina un lloc especial i singular per la gent que estimem Andorra gràcies a Mossèn Ramon